Èlia Casanova & Capella de Ministrers - Santa María

De l’Edat mitjana es conserva un important nombre de composicions de tema escatològic. Les més cridaneres, pel seu entroncament amb el passat clàssic, són els planctus, que ploren la desaparició d’un personatge rellevant de la societat civil o de l’eclesiàstica, llevat que es tracte del planctus de Maria Magdalena, vinculat als drames litúrgics i els cants profètics. És cèlebre, entre altres, el lament que entona la Verge en el drama litúrgic del Misteri d’Elx Ai, trista vida corporal. Un dels cants profètics més coneguts de l’Edat mitjana és el conegut com Cant de la Sibil·la. Les sibil·les eren dones suposadament inspirades pels déus, sempre verges, de temperament sorrut, profetes. Es va començar a parlar d’elles en el segle v abans de Crist i prompte van aconseguir una gran popularitat. De totes elles és la Sibil·la Eritrea la que ens anuncia el dia del judici final i l’arribada de Jesucrist. L’acròstic grec és traduït al llatí i després a les llengües romàniques a partir del segle xiii. Hui dia es conserven del Cant de la Sibil·la, una de les primeres conegudes la Cantiga Madre de Deus del Rei Savi Alfons X.

Cap a l’any 1025 l’abat Oliva de Ripoll va transformar una de les quatre ermites que albergava el massís de Montserrat, en un monestir dedicat a la Verge. Regit per un prior durant els seus primers segles d’existència, l’any 1409 el Papa Benet XIII el va elevar al rang d’abadia. Componien la comunitat monàstica de Montserrat dotze monjos, dotze ermitans, dotze preveres, dotze escolanes i dotze «donats», gents que s’entregaven a si mateixes, juntament amb els seus béns, al monestir. Seguint l’exemple de Ripoll, a Montserrat va funcionar sempre un scriptorium, la producció del qual, va desaparèixer quasi tota l’any 1811, després de l’incendi del monestir provocat per les tropes de Napoleó Bonaparte. Afortunadament un dels seus més preuats còdexs es va salvar de la crema, el Llibre Vermell, així anomenat per la seua enquadernació en vellut roig que data de finals del segle xix. El seu propòsit l’explica amb detall una nota redactada en llatí en la qual s’adverteix als pelegrins que havien d’evitar les «cançons vanes i els balls poc honestos» durant el seu viatge i estada a Montserrat. Cantar i ballar a l’església era un costum medieval ben arrelat, enfront dels abusos del qual van reaccionar múltiples sínodes i concilis. En els cànons del Concili de Valladolid celebrat l’any 1322, per exemple, els bisbes reunits van condemnar severament el costum de portar moros i jueus a les vigílies nocturnes celebrades a les esglésies per a cantar o tocar instruments. En un altre sínode convocat a La Seu d’Urgell en 1364 es va prohibir als clergues que ballaren fóra de casa, en al·lusió al repertori que clergues i diaques cantaven i ballaven en determinades ocasions a l’interior del temple: antífones, responsoris, tropos, seqüències i fins i tot Kyries i Sanctus.

El Misteri o Festa d’Elx, és un drama líric d’origen medieval, enquadrat en les representacions litúrgiques que es realitzaven a l’Europa mediterrània medieval. Després de la prohibició de les representacions teatrals dins dels temples, arran de les resolucions del Concili de Trento, el Misteri es va convertir en l’única excepció en aconseguir un permís especial o butla del Papa Urbà VIII l’any 1632. La representació està inspirada en diversos textos presos dels evangelis apòcrifs, molt populars durant l’Edat mitjana, i descriu la Mort, Asunción als cels i Coronació de Maria, la mare de Jesucrist.

Castell de Guardamar

Guardamar del Segura

08/08/2021 – Hora: 22:00

Preu 5€

Entrades: http://www.agendaguardamar.com/entradas/24/capella-de-ministrers-musica-en-tiempos-de-alfonso-x-el-sabio.html?websala=24&webfecha=08/08/2021&webhora=22:00