PROCESSIONAL DE LES RELIGIOSES DE LA SAGRADA, SOBERANA I ÍNCLITA ORDRE MILITAR DE SANT JOAN DE JERUSALEM (S.XIV-XV)

Per tal de reunir el prec de les dames nobles del Regne i Corona d’Aragó, es va fundar el 1188 per desig de la reina la senyora Sancha de Castella, esposa del rei Alfons II d’Aragó, el Reial Monestir de Sijena (Osca), amb religioses de la Sagrada, Sobirana i Ínclita Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem. Els avatars dels dos darrers segles (robatoris napoleònics, dissolució del patrimoni després de la desamortització, i l’àmplia destrucció del monestir el 1936), dificulten la investigació, encara que això no redueixi l’interès que suscita aquest antiquíssim i insigne cenobi femení per als estudiosos de la història i de les belles arts, mostrant amb aquest programa la seua importància musical.

Mínima és la documentació que conservem actualment, però suficient per mostrar la relació que es va donar entre noblesa, litúrgia i música. L’estudi de les fonts, tant litúrgico-musicals com administratives, permet recrear i recrear-nos en una cuidada, sistematitzada i en no poques ocasions particular pràctica del cant dins la litúrgia que va perdurar durant segles com a símbol identitari d’aquesta fundació real. El seu Cerimonial (1588) n’és el compendi, descrivint-les i especificant els espais arquitectònics del cenobi i aixovar utilitzats per a la seva pràctica, estant musicalment confirmades i adornades pel seu Processional (s. XIV-XV).

Aquest programa ens traslladarà, mostrant una riquesa melòdica, tres dels moments més significatius de l’any litúrgic: la festivitat de Sant Joan Baptista, els cants del qual evocarien a les religioses la seva professió al monestir; la celebració del Mandatum del Dijous Sant, que tant interès va tenir la reina fundadora a sistematitzar com a exemple de dedicació als pobres en una fundació hospitalària; i la intensitat de la Pasqua, mantenint més enllà de Concili de Trento la representació de la Visitatio sepulchri, en aquest cas, l’anomenat «cant dels àngels de Pasqua».

INTÈRPRETS:
Carles Magraner, director

Èlia Casanova, veu
Beatriz Lafont, veu
Laia Blasco, veu
Maria Morellà, veu
Robert Cases, arpa
Carles Magraner, viella