Capella de Ministrers - El Cortesano

La carn vol carn, no s’hi pot contradir.
Son apetit en l’hom pren molta part.
Si no és unit ab l’arma, tost és fart:
d’ells dos units sent hom un terç eixir.

Aquell qui sent d’esperit pura amor
per àngel pot anar entre les gents:
qui d’arma e cos junts ateny sentiments
com perfet hom sent tota la sabor. (Ausiàs March)

És El Cortesà un espectacle musical i teatral que recrea l’entorn cortesà d’una ciutat europea caracteritzada per la riquesa cultural i artística així com pels seus vincles a les principals ciutats europees durant el Renaixement i la influència sobre ella de la Itàlia humanista i Flandes. A través d’un text elaborat a partir de les referències literàries del segle XVI, en forma de comèdia de madrigals (o de nadales renaixentistes), el públic té l’oportunitat de submergir-se en els detalls d’un segle d’intensa efervescència artística i en la qual la noció de la diversitat va servir d’aglutinant per a la concreció d’una idea transnacional del continent europeu, donant a conéixer el suggeridor món urbà d’una ciutat cosmopolita i de desenvolupament d’un fructífer intercanvi cultural, que va quedar condensat al voltant de la seua cort renaixentista, alegre i cultivada, preludi i postludi de la qual també va ser la revolta de les Germanies. És aquesta una comèdia cortesana d’etiqueta i coro  aventures galants i duels, plaers discrets i festes, representada de la mà de personatges il·lustres que, transversalment situen aquest espectacle únic, en el qual la música és l’eix canalitzador.

Molts autors han volgut veure uns certs precedents de l’òpera en algunes de les representacions de l’antiguitat com són per exemple les tragèdies gregues d’Eurípides o Sòfocles, on alguns cors i parlaments lírics eren cantats. Però no serà fins a finals del segle XVI i principis del segle XVII quan puguem parlar amb propietat d’òpera, un nou gènere que té uns precedents molt concrets en les dècades anteriors i dels quals, aquesta és una evolució i síntesi. Trobarem els primers precedents operístics en els intermezzi, peces renaixentistes que es desenvolupaven entre els actes de la comèdia. Altres importants precedents van ser els cicles de madrigals, també denominats comèdia de madrigals, que representaven una sèrie d’escenes o estats d’ànim, amb una música molt adaptada a l’esperit de les paraules. Així és com naix aquest espectacle recopilador de peces musicals renaixentistes a les quals els dóna un ús dramàtic a manera d’òpera abans de l’òpera. La història que es narra a través d’aquestes peces comença amb una festa, com bé van poder ser aquelles descrites en El Cortesà de Luys Milà “Señores, yo las quiero invitar a lo que soy convidado. Bajemos a la huerta que mis cantores quieren hacer la fiesta de mayo que hacen en Italia y cono razón meresce ser tan celebrado este mes”.

CAPELLA DE MINISTRERS
Carles Magraner

Aurora Peña – soprano (Dona Germana de Foix, reina viuda d’Aragó i virreina de València)
Èlia Casanova – soprano (Teresica o Tereseta, donzella i asistent de Germana)
Francisco Fernández-Rueda – tenor (Don Pedro, galant castellà)
Jorge Morata – tenor (Lluís del Milà, autor de El Cortesano i rival en amors de don Pedro)
Víctor Cruz – baríton (El duc de Calàbria, virrei de València i espòs de Germana)
Toni Aparisi – actor i ballarí (El bufó de la reina)

David Antich – flautes
Carles Magraner – viola d’arc, direcció musical
Leonardo Luckert – viola d’arc
Lixsania Fernández – viola d’arc
Raquel Fernández – violone
Robert Cases – guitarra renaixentista i tiorba
Pau Ballester – percussió

Direcció escènica Carles Magraner & Toni Aparisi
Coreografia i dramatúrgia Toni Aparisi
Text original Vicent Josep Escartí
Vestuari Pascual Peris
Llum i so Yapadú
Assessorament històric Juan V. García Marsilla

Reserva d’entrades